Dos quarts de sis de la tarda. La porta s'obre de cop i la Clara irromp a casa. Deixa caure la motxilla i el terrabastall és considerable. "És clar, és que pesen tant" -penso ben endins-... Rere seu la Nora entra queixant-se, com de costum. I jo, que m'ho miro de reüll, començo a pensar que pot ser una tarda interessant... Finalment, esbufegant, arriba la Gemma. Compartim una mirada còmplice i ens imaginem com serà d'interessant la tarda.
Crits, papes i mames llançats al cel, corredisses, sabates pel terra i joguines enlairant-se. Les molles de pa comencen a surar damunt del sofà. I si tenim sort, avui no hi haurà taca de xocolata. Llibres i llibretes amunt i avall, colors i fulls d'esborrany que van empaperant el pis. Tot un daltabaix!

La Lola s'ho mira tot esparverada i comença a cargolar-se als meus peus, i esporuguida defuig l'espectacle mentre miola: per què totes les tardes són interessants?